Into my arms, Nick Cave 1997 (the Boatman’s call)
Una vegada, quan era petita i estava asseguda davant la tele de casa (també en un sofà marró), em va sorprendre aquest videoclip. Em va impactar tant que s’em va quedar grabat en totes les neurones sensibles, intentant que quedés enregistrat cadascun dels tons i cadascuna de les imatges. I és que no n’hi ha per menys!!!
Avuí, després de tants anys, he tingut un moment de lucidesa i m’he adonat que el puc buscar al Youtube i veure’l tanes vegades com vulgui. I compartir-lo també en un sofà marró…
En fi.
Into my arms, llàgrimes de cocodril 
Marta
Amor, sembla un anunci de benetton en blanc i negre…. jejeje perdó… és molt bonica la cançó, veu com la de seu jorge o rufus (que si que el tinc!)
muas muas
Qui és el rufus??
Ben et toooooonnnnnn, jejejejeje
Anem aprenent idiomes!!
Muaka
….en al.lusió al cocodril…GRACIES, molt bonica la canço, si. (jo per si un cas l’he mirat un cop i prou que ja estava arrencant jajaja i això que no és de la coixet
)
Ei, supernota amb el Tejada i saps perquè? pel soparet tant maco a casa vostra, pel llibre estupendu d’avaluació i pel polenpower!
un petonas!