Ja sóc a Zaragoza, ciutat invaïda aquest estiu per milions de persones que venen a veure la ExpoZaragoza 2008, “la expo internacional sobre agua y sostenibilidad”.
I aquí comencen les primeres controvèrsies.
Zaragoza, coneguda peninsularment per la catedral de la Pilarica, es troba dividida en dos.
A una banda del riu (l’Ebre, que aquí és el Ebro), hi ha els defensors de la expo, aquelles persones i autoritats que veuen en ella un món d’oportunitats: de remodelació de la ciutat, d’atracció turística i econòmica, i d’espai de consens i exposició dels diferents punts de vista sobre la gestió de l’aigua.
I a escassos metres de distància, a l’altre banda del riu, hi ha aquells que es declaren anti-expo, argumentant el ridícul que fa la ciutat i el govern aragonès per organitzar un muntatge insostenible i incongruent a molts nivells i que ha malmès un espai natural vital per a la ciutat.
L’Ebre, l’artèria que divideix la ciutat en dos, ha estès dos nous ponts entre les dues ribes. No sabem si les persones els creuen i, si ho fan, en quina direcció.
Des del meu punt de vista, hi ha espais que valen molt la pena (Tribuna del agua, Pabellón puente, etc) per tots els debats, xerrades i informació interessants que ofereixen.
Hi ha d’altres espais que son interessants, però que no deixen de ser punts d’informació turística sobre un país o comunitat, que utilitzen l’aigua com a live-motive de la seva decoració.
I per últim, hi ha pavellons que son autèntics bazars o simples restaurants que ofereixen menús a 40 €.
La guinda del pastís el posen les diverses actuacions teatrals i musicals que s’ofereixen.
Per tot plegat, potser no era necessari crear aquest macromuntatge. Potser hauria estat millor recordar Zaragoza per algun tractat o carta sobre la gestió mundial de l’aigua, com Kyoto, i aprofitar els espais ja existents a la ciutat, promocionar-los i crear-ne algun de nou. Tot plegat em recorda una mica a Barcelona i el seu Fòrum de les Cultures.
Pero de moment, m’he fet del biZing i he anat pedalejant fins al centre d’un dels dos nous ponts. Cada vegada que entro a la expo el cap em bull, per tot el que aprenc i per tot el que em posa dels nirvis. Em quedaré aquí al mig a veure si tinc la oportunitat d’aturar als vianants i xerrar sobre el tema un ratico.
Seguim en contacte!
Marta
