El teu tu davant l’ordinador, treballant i abarallan-te amb la puta disquetera
El teu tu cuinant super crepes i petits crepes, tots deliciosos
El teu tu movent-se al ritme de qualsevol música
El teu tu dient-me mil coses boniques a dos escassos centímetres
El teu tu tieta babejant i amb els ulls fora d’òrbita
Tots els teus tus que tu tens i que comparteixes amb mi, sense mi i amb tu mateixa: el puzzle de tu mateixa.
Petonassos a totes tu.
Marta
q bonik!! pobreta ella too lo q t tndra q aguantar…..
Aishhhhhhhhhh què bonic… de part dels meusjos més selectes… i no
Oscaaaaaaaaaar a ver si consigues ser un bollycao alos 30, como yo… jajaja… eso decíamos en mi época, ahora decis buenorro o bombón lo entiendes, no? enga adolescenteeeeeeeeee